La Cabina d'en Pere Jules

Visita TURURUT.

http://tururut.myminicity.com/

Una gran ciutat d'1 habitant.

Si em visites esdevindras tururutaire? tururutista? tururutòleg?

M'esgota comprovar, una vegada i una altra, com són els mateixos lleidatans els que rebaixen les seves pròpies possibilitats. Com si pel fet de ser de Lleida no es pogués viure al dia, ser rebel o visionari, ser un rar, equivocar-se. Com si l'estil lleidatà tingués de ser necessàriament més banal i senzill, més per a gent normal.

Com si la fruita, el camp, la seu, el carrer major, els caragols, no pogués ser motiu, paisatge i context tan contemporani, tan estimulant i amb tant potencial com qualsevol altre.

O com si des de Lleida no es pogués renunciar a tot això per a fer el contrari.

O com si no es pogués fer res sense el risc d'esdevenir un pedant, un snob, un tibat o un ridícul modernet provincià. Quin avorriment.

Mireu el que fan aquesta gent amb les (nostres) caixes de fruita.

Via

Potser ho copiem l'any que ve.

“Si tothom pensa el mateix és que hi ha algú que no pensa”

General George S. Patton

Via

Pendent de parlar algun dia de com m'encanten els vehicles d'aeroport avui encetaré una altra categoria d'elements únics.

Edificis i grans estructures marcianes, amb una funció clara i real (no estem parlant de capricis calatravians), amb una forma ajustada al seu objectiu i, malgrat tot, absolutament fascinants i màgiques.

Avui toca la torre de prova dels nous models d'ascensor i camp d'experimentació en les arts elevatories que l'empresa Mitsubishi té palplantada al Japó.

Espatarrant fins al punt d'esdevenir plató d'algunes escenes de Mission Impossible IV

Via

http://kumiyamashita.com/
Em fascina la gent que treballa en aquest fràgil terreny que es mou entre l'objecte i l'aire.
Em recorda a les mig lleidatanes la cònica / lacònica
Tan senzill i tan bell que donen ganes de fer-ho a les parets de casa meua.

Via