Un art per Lleida
M'esgota comprovar, una vegada i una altra, com són els mateixos lleidatans els que rebaixen les seves pròpies possibilitats. Com si pel fet de ser de Lleida no es pogués viure al dia, ser rebel o visionari, ser un rar, equivocar-se. Com si l'estil lleidatà tingués de ser necessàriament més banal i senzill, més per a gent normal.
Com si la fruita, el camp, la seu, el carrer major, els caragols, no pogués ser motiu, paisatge i context tan contemporani, tan estimulant i amb tant potencial com qualsevol altre.
O com si des de Lleida no es pogués renunciar a tot això per a fer el contrari.
O com si no es pogués fer res sense el risc d'esdevenir un pedant, un snob, un tibat o un ridícul modernet provincià. Quin avorriment.
Mireu el que fan aquesta gent amb les (nostres) caixes de fruita.
Potser ho copiem l'any que ve.

La Tafanera
Remoume
del.icio.us