Comments

Via

Comments

En procès de relectura del Pla de Notes Disperses i xafardejant sobre la seva figura a la Wikipedia trobo aquesta cita que adjunto.

Provocadora, sensata i real.

L'esquerra ha fet sempre el mateix: la seva averració de la realitat del país la manté, com sempre, en la seva ignorància antediluviana. Parlen molt, però no diuen res. [...] Volen abans de res guanyar les eleccions i, una vegada asseguts en les seves poltrones, fer tot el contrari del que han promès.

Josep Pla— Notes del capvesprol, 1979

Via

Comments

S'ha inaugurat el Museu de Lleida (bona noticia), s'ha obert amb moltes coses encara per acabar (mala noticia però previsible), la col·lecció exposada és justeta (mala noticia), el discurs expositiu previsible i aborrit (mala noticia), no explica a ningú qui som i perque els de Lleida som com som quan es suposa que es en part el seu objectiu (mala noticia), les millors obres se les endurar a Barbastre (mala noticia) i ningú, ningú, ningú ho ha dit (molt mala noticia).

Que un cop passats tans anys la gent no tingui ganes de soroll s'enten; que és molt millor això que res, que hi ha el que hi ha, que la col·lecció no pot ser millor, que la sobreabundancia de rèpliques és deu a un encomiable esperit pedagògic, que els audiovisuals són una llauna perque tots els audiovisuals de museu ho són (per cert calia buscar una productora de fora de Lleida per a fer-ho?), que sort n'hi ha hagut que no hagin acabat barallades totes les institucions implicades. Dacord.

Que el gruix de la col·lecció marxarà a Barbastre i que la preocupació es perfectament comprensible (sense aquestes obres el museu queda com la sala d'exposicions de plaça St.Joan).

Però que a tothom li hagi agradat tan i tan, que ningú des de la universitat, la "premsa cultural lleidatana", els amics de tantes coses que tenim, de les administracions implicades hagi dit el que és evident: que és tracta d'un museu justet (ajustat al que hi ha), amb molt poca capacitat de generar dinàmiques atractives al seu voltant, que cau una vegada més en el "per Lleida ja està bé", que ningú ho hagi insinuat, ni que sigui injustament és una cosa molt i molt i molt preocupant.

Si Lleida va malament és fonamentalment perque ningú ho diu. I si no t'ho diuen ni es pot millorar ni val la pena.

Comments

Comments

És una més de les moltes reporteres amb gracia i sense vergonya que saben jugar al youtube. S'entén que gaudeixi amb un tan juganer com el calb neozelandès.

De fet jugar és de les coses que més agraden i, si descartem les expressions “jugar amb mi” o “jugar-me la vida”, em costa trobar combinacions de paraules que la continguin i que no em faci somriure.

Jugar és el que ens deixa fer Jean Tinguely amb el seu art. I te l'imagines xalant en el seu taller amb la caladora i enroscant torques.

No se com és deu dir amb holandès xalar? Sigui com sigui Theo Jansen ho deu saber.

I en Bruce Gray i les seves maquines sonores

Ara us proposo un test. Respon a la pregunta: En el següent vídeo que et crida més l'atenció?

A- La ximple musiqueta de Serge Gainsbourg

B- El vestit de Paco Rabanne

C- La Brigitte Bardot en incipient decadència

D- O els robots-escultura-OVNIS de Nicolas Schöffer

Clica l'enllaç corresponent a la teva resposta

Mentrestant en Bruce Gray fa escultures que sonen.

La Janet Echelman estructures que suren en l'aire

Algú, no se qui, va fer un arbre que xiulava:

Sempre, és clar, podeu dir que tot plegat és absurd, que aquesta gent no és mereix res. En aquest cas, en no saber que fer, podeu jeure en un cantó, esperar que ningú miri i, en un gest ràpid i eficient, possar-vos el dit al nas. Que aprofiti.

Comments

http://tururut.myminicity.com/

Una gran ciutat d'1 habitant.

Si em visites esdevindras tururutaire? tururutista? tururutòleg?

Comments

Com si la fruita, el camp, la seu, el carrer major, els caragols, no pogués ser motiu, paisatge i context tan contemporani, tan estimulant i amb tant potencial com qualsevol altre.

O com si des de Lleida no es pogués renunciar a tot això per a fer el contrari.

O com si no es pogués fer res sense el risc d'esdevenir un pedant, un snob, un tibat o un ridícul modernet provincià. Quin avorriment.

Mireu el que fan aquesta gent amb les (nostres) caixes de fruita.

Via

Potser ho copiem l'any que ve.

Comments

Comments

General George S. Patton

Via

Comments

Pendent de parlar algun dia de com m'encanten els vehicles d'aeroport avui encetaré una altra categoria d'elements únics.

Edificis i grans estructures marcianes, amb una funció clara i real (no estem parlant de capricis calatravians), amb una forma ajustada al seu objectiu i, malgrat tot, absolutament fascinants i màgiques.

Avui toca la torre de prova dels nous models d'ascensor i camp d'experimentació en les arts elevatories que l'empresa Mitsubishi té palplantada al Japó.

Espatarrant fins al punt d'esdevenir plató d'algunes escenes de Mission Impossible IV

Via

Comments

http://kumiyamashita.com/

Via

Comments